AVALUACIÓ CONTÍNUA

“Arrancada de cavall, parada de rossí”. Aquest refrany és l’elegit per avaluar la Conselleria d'Educació en el present curs escolar. Per aclarir termes, s'anomena rossí al cavall que és de segona, és a dir, que no té la qualitat del cavall. És una dita amb diferents formes de manifestar-se segons el territori i si he optat per aquesta és perquè lliga perfectament amb un altra màxima. Com bé expliquen Víctor Pàmies i Jordi Palou, (“Els 100 refranys més populars”. Valls: Cossetània, 2012), el refranyer també diu que “No hi ha cavall que no torni rossí” que significa que el qui és fort perquè és jove, no cal que se’n vanagloriï, perquè vindrà un dia que perdrà el vigor.

I és que, aquesta és la doble sensació que em queda d'aquest curs, la d'uns governants que varen començar molt vigorosos i amb una energia jove, i han acabat l'any escolar frenats i amb velles formes de fer.

L'obertura del Consolat del Mar a tota la comunitat educativa l'estiu de 2015, malgrat que era un acte simbòlic, tenia una força molt significativa. Semblava que per fi, canviaria el modus operandi en educació, un modus operandi que està ben demostrat que no funciona: sense comptar amb la comunitat educativa. L’habitud de començar els edificis del sostre cap als ciments augmenta la dificultat de l'obra i disminueix la probabilitat d'èxit. Les piràmides arriben al vèrtex gràcies a la seua base, no ens enganyem. Això mateix li vaig manifestar al conseller March dies més tard: «Recolza't en la comunitat educativa, perquè els seus encerts, seran els teus, i les seues errades, seran compartides per tothom». No em va fer massa cas.

Sense obviar la gran dificultat inicial que de ben segur suposaria entrar a aquella casa després del tsunami de la passada legislatura, aviat vàrem començar a apreciar que el simbolisme inicial s'aniria desfent de forma contrària a un M&M's: es fonia a la mà executora d'unes negociacions buides de continguts, mentre en boca dels governant semblava tot de color de rosa. Ens referim, clar està, a les negociacions per desconvocar la vaga indefinida. Mentre l'Assemblea de Docents aportava propostes significatives per millorar el nostre sistema educatiu, Govern i els dos sindicats que fet i fet acabarien firmant l'Acord Marc deambulaven per Alfons el Magnànim pensant que se signaria una mena de xec en blanc, ja que aquests “són dels nostres”. Res més lluny de la realitat. El temps està demostrant com de mullat era el paper que rubricaven els tres tenors.

La comunitat educativa al Consolat del Mar (foto Ara Balears)

Mesos després, la totalitat de la comunitat educativa s'assabentava mitjançant la premsa de l'anomenat Decret de Llengües. Independentment del contingut (que va ser contestat en forma d'esmenes per diferents entitats i que fins i tot el Consultiu ha posat en dubte), es desprenia una forma de fer que, com dèiem a l'inici i repetirem al llarg de l’article, envellia la vigor del cavall en vellesa de rossí: de dalt per avall i sense consultar a ningú.

En març, el simbolisme tornava en forma de signatura de l’assumpció del document d'Illes per un Pacte per part del Govern. Un acte protocol·lari on Presidenta i Vicepresident pixaren fora de test en els seus discursos, sense arribar a comprendre que aquell era un acte d'unió, de suma, i no de continuar en retrets que ben poc ens permeten avançar. Encara bo que els membres d'Illes projectaren la seua mirada vint anys endavant i plasmaren amb encert quin és el camí a recórrer. (cliqueu per llegir els discursos).

Mentre, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) semblava un elefant amb sobrepès, movent-se lentament i sense eficàcia. En un curs just s'ha constituït i ha retornat a la seua composició inicial (una mesura necessària). Poc de bagatge per la quantitat de mancances que hi tenim.

Com a contrapartida, es presentava el Pla Quadriennal de Formació Permanent del Professorat. Un pla ambiciós i que se centra en tots aquells aspectes claus per millorar la qualitat dels docents. Endevineu com es va realitzar? De baix per a dalt. Amb mestres i professorat compartint inquietuds, necessitats i preocupacions amb els responsables del Servei de Formació del Professorat. Tot un encert. Que prenguin nota.

També, i tal vegada per esmenar l'absurd del Decret de Llengües, es va constituir una comissió d'experts per debatre i dur a terme un estudi sobre el model lingüístic escolar a les Balears. De nou, nul·la presència de base en aquesta comissió, amb l’afegit que tampoc hi ha cap membre d'Illes per un Pacte (curiós que s’assumeixi un document i no es vulgui saber de primera mà que diu aquest document) ni cap menorquí/na, eivissenc/a o formenterenc/a entre els i les elegides.

Ja cap a final de curs ens arribava el hat-trick que acabava per convertir definitivament en rossí a aquells que començaren com a autèntics pura sangs: quotes de docents, procés d'escolarització i IBISEC.

Les quotes de professorat de suport pels centres reflectien que la paraula inclusió és, a hores d'ara, una mena de comodí que s'empra sempre en la teoria, però gairebé mai a la pràctica. L'absurd d'establir el nombre de docents de suport a cada centre segons les adaptacions curriculars que es fan (encara no he trobat cap especialista que ho entengui o m'ho pugui explicar) només fa que allunyar-nos d'aquesta suposada inclusió efectiva. Cada infant té unes necessitats específiques que es plasmen en hores de suport i aquest criteri triat des del Servei d'Atenció a la Diversitat, una vegada més sense comptar ni amb el professorat ni amb les direccions ni amb els EOEPs, corrobora velles maneres de fer: repetesc, des de dalt per avall i sense comptar amb els que estan a peu d'aula. (cliqueu per llegir l’article “Números sense rostre” sobre aquesta qüestió).

Les promeses de reducció de ràtios per les noves escolaritzacions de 3 anys, s'han quedat en una bona declaració d'intencions sense dos aspectes bàsics per dur-les a terme: planificació prèvia i pressupost. Així, aquesta mesura ha creat desconcert entre centres i famílies. Havien promès 20 alumnes per aula a 3 anys, però les ràtios han quedat a 22 infants a l'illa d'Eivissa i encara pitjor, resten com sempre a Palma i Sta. Eulària des Riu (25 alumnes per classe). A la resta d’aules, estrany és el centre que complesqui amb els números que la Conselleria va prometre (veieu el mapa de l’AdD).

Mapa ràtios de l'Assemblea de Docents

De l'IBISEC (Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius) només farem una referència, perquè, per desgràcia, mereix un article sencer. Realment existeix aquest ens? Com a un triangle de les Bermudes balear, a ell arriben tot tipus de propostes, informes, demandes i reivindicacions, que misteriosament desapareixen engolits per un magnetisme que deixa de nou les bases (direccions, centres, AMIPES -llegiu l'opinió de FAPA Mallorca-) i fins i tot, les seues pròpies delegacions, orfes de tan necessària planificació d'obres i reparacions.

Fins aquí arriba aquesta avaluació. Habitualment es realitza sobre els alumnes. Cada vegada més sobre el professorat i sobre els centres. L'hem volguda fer extensible a l'administració. S'ha realitzat de forma descriptiva i vosaltres, com a lectors/es, la podeu fer quantitativa tot posant-li una nota. El que més ens ha d'interessar, però, és que en ser contínua, pugui millorar el curs vinent i que el cavall que ha esdevingut rossí, torni amb un vigor menys simbòlic i més efectiu, més de comptar amb tothom, que ens permeti fer-li una millor valoració i no haver de començar a redactar-li la corresponent Adaptació Curricular Significativa.