«Aquesta és la teua darrera
oportunitat. Després, no hi ha tornada enrere. Pren la píndola
blava: el conte acaba, despertes al teu llit i creuràs el que
vulguis creure. Pren la píndola vermella: romans al
país de les meravelles i et mostraré com de profund arriba el forat
del conill». (Morpheus).
Vivim a un gran
decorat. Sobrevivim a una gran mentida. El decorat és de cartró
pedra. La mentida és variable: pot ser conscient o inconscient. Com
a Màtrix, cadascú tria. Pastilla vermella o pastilla blava. El
patiment i el dolor de la veritat o la magnífica ignorància de la
il·lusió.
La
nostra societat és meravellosa. És capaç de sortir en massa al
carrer per dir no a les prospeccions de les petrolíferes. Conviu
pacíficament en espais reduïts, malgrat la sorra, la calor, la
música elevada i la remor de les motos aquàtiques i dels motors de
llanxes que arrosseguen bananes. Té la paciència de
suportar embussos en totes i cadascuna de les rodones que hi ha al
territori. Possibilita
meravelles com embotellar aigua d'unes propietats tan meravelloses
que cada ampolla de 33 cl pot costar 6€. Sense parlar del xampany
de 1500€, que segurament amb un glop se't curaran fins i tot les
cèl·lules cancerígenes. Organitza desfilades que són una disbauxa
de colors, que ens transporten a somnis de diversió sense límits.
Modela cossos perfectes, d'una aparença sana i atractiva. Enginya
pantalles espectaculars per competir a veure qui la té més grossa.
Delecta els sentits amb restaurants que ens transporten a llocs
inaudits per només 1700€ el cobert. Inventa dispositius de
memòries extraïbles (pen drive) que acumulen infinita informació
dins un espai minúscul. Investiga com extraure l'aigua del nostre
mar per poder abastir-nos en les nostres necessitats. I ho
aconsegueix! Ordena
un lloc que
tripliqua
la seua població durant uns mesos. Meravellós i fantàstic.
Llàstima
que tot siga mentida. Llàstima que molts dels que surten a
manifestar-se contra l'extracció de petroli, no siguin capaços ni
de reciclar una ampolla de vidre. Que molts d'ells no es preocupin
perquè en un espai tan reduït com la nostra illa hi hagi un nombre
tan elevat de vehicles, principals consumidors del petroli contra el
que protesten. Netejam la consciència amb un adhesiu aferrat al
cotxe, no siga cosa que ens hi punxi massa fort. Que molts dels que
protesten contra les prospeccions, només ho facin per interessos
personals, sense fer una vertadera defensa territorial, que no els
faci caure en el parany de «pan para hoy, hambre para mañana». I
que defensin, tots ells, més carrils bici i un transport públic
decent.
Llàstima
que la mentida estiga instal·lada a unes platges on no es pot
respirar la vertadera autenticitat del lloc que visites. On tot és
fals: la música, el soroll, la venda ambulant de productes aliens,
la falta d'espai i la privatització de les platges en mans
d'Ajuntaments insensibles que les vénen amb percentatges d'ocupació
desproporcionadament exagerats. Tot per la pasta.
Llàstima
que siga mentida que ens facin falta mes i millors carreteres per
evitar els embussos. El que ens fa falta és deixar de créixer.
Deixar de suportar un trànsit desbordat per una acumulació de
cotxes que percentualment és inassumible. I molts d'ells amb els
adhesius de «No a les prospeccions». I visca els cotxes de luxe que
arriben en estiu! Els permet arribar a l'embús deu segons abans que
la resta dels mortals.
Llàstima
que tot siga mentida. Perquè si una ampolleta d'aigua val 6 €,
serà perquè hi ha gent que en compra. Perquè si hi ha xampany a
preus de vergonya, és per algú ho paga. I després no som capaços
de endreçar els pudorosos carrers amb uns bons servei de neteja. O
augmentar el personal dels centres de saluts i hospitals. O ajustar
la provisió de policies a les necessitats reals de l'illa. On se'n
van els guanys? Per què desapareixen? Si el PIB a les Pitiüses ha
pujat un 4,2%, on va a parar tot aquest creixement? Hola estat
espanyol?
Llàstima
que les desfilades no siguin de promoció de la cultura. Llàstima
que els nostres fills i filles puguin veure a aquestes rues, mentre
sopes a una pizzeria, postures, gestos, vestuari i objectes
inapropiats per ells. Llàstima que es perpetuï la imatge de la dona
com a mer objecte, com a mera façana. Llàstima que hi hagi més
gent que va al gimnàs pagant, que a una biblioteca, que és pública
i gratuïta. Llàstima que la perfecció dels cossos vagi lligada a
la buidor de les ments.
La
mentida de la pantalla més gran del món, mentre les escoles cauen a
trossos. Mentre les escoles no tenen electricitat suficient per
instal·lar aires condicionats que permetin poder anar a classe amb
unes mínimes condicions. Mentre les escoles pidolen un personal
sempre insuficient que fa que els nostres infants, els mateixos que
veuen desfilades indecents, els mateixos que somien amb cotxes de
luxe i conviuen massa prop de drogues i alcohol en desmesura, no se
n'adonen que l'educació que els estam proporcionant és del tercer
món (que hi hagi un quart no ens ha de servir de consol).
La
mentida d'un restaurant que ens hauria de posar vermells quan
apareixen les dades de pobresa i de nens que passen gana. La mentida
d'un restaurant que «és un espectacle creat per emocionar els cinc
sentits», però que et tanca a un espai sense finestres, sense
visitar una casa pagesa a degustar un bon arròs de matances o
l'Eivissa interior per poder gaudir amb una amanida pagesa. La
mentida d'un dj, el segon que més cobra per punxar en aquesta illa
tan pobra, que no és capaç ni de fer les mescles en directe, tot
duent les sessions desades amb el pen drive. I l'aigua dessalada que
destrossa els nostres electrodomèstics i que ens la cobren al mateix
preu que cobren les discoteques les botelles de 33 cl. I que els
centenars de milers de visitants que tenim generin tan poc per al
poble, consumisquen els nostres recursos i serveis, però que el
problema siga un impost d'1 € al dia. Meravellós i fantàstic.
I
així tot. Podríem continuar durant hores. Vivim a un gran decorat.
Sobrevivim a una gran mentida. El decorat és de cartró pedra. La
mentida és variable: pot ser conscient o inconscient. Com a Màtrix,
cadascú tria. Pastilla vermella o pastilla blava?
Gran article, Joan. Quina llàstima que Eivissa hagi sobrepassat el seu límit. Esperem no haver d'arrepentir-nos i que no hi hagi manera de tornar endarrere.
ResponEliminaDes del meu punt de vista això passa perquè a les Balears l'interessa molt que Eivissa sigui una màquina de fer sous i, d'igual manera, a Espanya l'interessa que les Balears omplin les arques nacionals. Si la ciutadania d'Eivissa no atura aquest creixement inassumible, ningú ho farà. Estam a temps?