dimarts, 14 de novembre del 2017

RECEPTES

Abstracció de mar. Kimtxi. Amanida de porotos. Furniyya de garroves. Són, entre moltes altres, algunes de les receptes que segons els experts podrem menjar en el futur. La realitat, però, és que jo no veig, ara per ara, aquests plats a les cuines de qualsevol casa, substituint les llenties, els macarrons bolonyesa o la paella.

I així és com un se sent cada vegada que llegeix algun article sobre el futur de l'educació i quines seran les seues claus. No veig que a la cuina nostra de cada dia, l'escola, aquestes receptes tinguin una presència tan immediata com els experts diuen. És més, em produeix una sensació d'angoixa, De notar que, tal vegada, un tren se'ns està escapant. I que aquest tren perdut, tal vegada també, ens enllaçava amb un vol per realitzar un viatge fantàstic que ja no farem.

Escola de Suècia (Vittra Telefonplan)

Entre tots els reptes d'aquest futur hi ha un que ja està aquí: els espais. I mentre a Finlàndia (sí, de nou apareix Finlàndia) els canvis a nivell metodològic amb la desaparició de les assignatures implicarà un canvi en l'arquitectura dels centres, aquí sembla que, exceptuant casos excepcionals, ens resignem amb detalls més superflus. Les modificacions van encaminades a conformar espais més oberts, més flexibles, compartits, acollidors, agradables, atractius i amples. Les noves superfícies empraran els recursos naturals per satisfer les seues necessitats, comptaran amb mobiliari ergonòmic i seran tecnològicament moderns. I per què aquest aspecte em preocupa més que qualsevol altre? Senzillament, per l'economia.

Les metodologies d'aprenentatge es poden implementar als centres mitjançant la formació del professorat. Una formació que, tant si és inicial com permanent, té pressupost assumible. Els nous currículums poden ser redactats de forma molt eficient amb una escassa aportació econòmica. Podem augmentar el nombre de professorat als centres educatius de forma progressiva, amb la qual cosa la inversió és factible pels governs. Fins i tot, les novetats tecnològiques, malgrat el seu cost elevat, encara arriben a ser assequibles amb diferents opcions. Remodelar les escoles i instituts, però, ja són figues d'un altre paner. Els pressuposts per realitzar obres serien enormes, a banda de la dificultat d'encetar una remodelació de llarga durada tenint en compte que als centres s'han de seguir fent classe.

No oblidem que, a hores d'ara i per aquestes terres, encara estem parlant de la dificultat de trobar aules per donar cabuda a tots els estudiants. Que encara no hem solucionat les difícils condicions de temperatura quan arriba la calor. Que els problemes tecnològics derivats de la instal·lació de pissarres digitals o de connectivitat són una realitat malhumorada. Que el nostre mobiliari segueix sent un destrossaesquenes, antiquat, vell i en molts casos, insuficient.

Ørestad College, Dinamarca

Això en quan els centres ja edificats. El tren, però, es pot escapar fins i tot per a aquells centres de nova construcció. I és que ens podem trobar que escoles i instituts encara no edificats (fins i tot, no planejats) ja estiguin desfasat abans de posar la famosa primera pedra. Tal vegada ens hauríem de plantejar la realització d'una reflexió de cap on va l'educació abans de repetir models arquitectònics que aviat seran història en altres països. Per això és indispensable la creació d'equips interdisciplinars de feina on no només els arquitectes tinguin paraula, sinó on docents, pedagogs, experts en energies renovables i d'altres sectors que de ben segur estareu pensant, tinguin capacitat de vot. Tot plegat, servirà per fer un salt qualitatiu en aquestes construccions i un estalvi econòmic que anirà amortitzant el preu inicial al llarg dels anys. Sinó, presenciarem com escoles totalment noves envelliran en temps rècord i es veuran afectades per obres de remodelació exemplificant el sentit negatiu de la dita “fer i desfer, feina del matalasser”.


Per tant, no hauríem de deixar passar aquest tren. Un tren que possiblement arribi a destí d'aquí uns quants anys, però que està realitzant la seua sortida en aquests moments. Si hem de cuinar a casa nostra plats que s'adeqüin als nous temps en un futur molt proper, ja podem començar a invertir en un “roner”, en practicar amb algues “kombu” o en cuinar amb gelatina neutra de pectina de poma. Perquè de ben segur que per cuinar l'abstracció de mar no ens serviran l'olla, les llenties i el cullerot.