MEMÒRIA DE PEIX

Es creu popularment que els peixos tenen una capacitat de memòria de només 30 segons, però científics canadencs han demostrat que això està lluny de la realitat perquè, de fet, poden recordar el context i associacions fins a 12 dies després. (Europa Press). 

El peix va seure al seu pupitre. Malauradament, i malgrat estar a la universitat, encara havia de suportar la incomoditat d’aquesta estructura. Sense entrar a parlar-ne de la distribució en forma de grada de l’aula. Com dèiem, el peix va seure al pupitre. Esperava, amb impaciència, que la professora repartís els exàmens. Sabia que encara tenia temps per recordar tot el que havia estudiat els darrers dies. Sempre li romania, però, la por. La por a l’oblit. La por a la seua pròpia natura. El seu cervell era de curt termini. I al cap d’uns dies, tot allò aprés, s’esvairia de la seua memòria per sempre. Com quan escrius un missatge a la sorra de la platja. Com quan decores un pastís que saps que serà engolit pels teus convidats.

Era el darrer examen. Si el superava, es graduaria. Podria dir que seria el primer peix amb carrera universitària del món. Això l’omplia de satisfacció. Si els seus pares el poguessin recordar, de ben segur que estarien molt orgullosos d’ell. Aquest pensament no el va tenir: ell tampoc recordava que tenia pares. Obviava, aposta, el regust amarg de no poder retenir tot el que havia après aquests darrers quatre anys. Sort que les assignatures tenien un grau d’independència entre elles que feia que els aprenentatges no fossin transferibles. Això hauria suposat un esforç infinit. Estudiar el que ja havia estudiat. Quina pèrdua de temps.

Dies després es feien públiques les notes d’aquella darrera prova. I el peix l’havia superada. En veure-ho al llistat del suro corresponent, el somriure de satisfacció li va omplir la cara. Les escates se li posaren de punta i la respiració branquial se li entretallà.

Imatge WWF

Uns mesos i unes entrevistes després, una altre èxit arribava a la vida del nostre protagonista. Aconseguia una feina. No va ser fàcil. La falta de memòria era un entrebanc poderós. Cada vegada que tenia una entrevista, havia d’estudiar de valent: normes bàsiques d’educació, convencions formals, objectius personals, aportacions a l’empresa, currículum, gustos, horaris, i un llarg etcètera. S’alegrava quan tenia vàries entrevistes en pocs dies. Estalviava molt d'esforç. Quan passaven els dotze dies, però, tot s’esborrava com un camí de formigues davall les pluges torrencials de la tardor. I tornava a començar el cicle: estudi, estudi i estudi.

D’una de les entrevistes va sortir el seu primer contracte. De nou, sensacions abans viscudes encara que oblidades. Alegria. Orgull. Satisfacció. Com quan va acabar primària. O quan va aprovar el selectiu. O la ja descrita de ser el primer peix en acabar la carrera. Poc va durar, això sí, aquesta vegada. El primer dia de feina va ser un autèntic malson. Molt pitjor que aquell dia que es va veure rodejat per taurons que se’l volien cruspir. La seua perícia i la capacitat de camuflatge el van salvar dels selacis. Aquests recursos, però, en poc podrien ajudar-lo al treball. Li començaren a manar tasques que eren del tot inintel·ligibles per ell. Era com si li parlessin en un idioma d’un altre planeta. Les mirades de desesperació del seu encarregat el travessaven, i el que era pitjor, li travessaven la seua autoestima. Al final del dia parlà amb ell. Li demana disculpes. Els nervis. La inexperiència. No tornaria a passar.

S’endugué la feina a casa. I amb les carpetes obertes, començà a analitzar quins coneixements li eren necessaris d'aquells que havia estudiat a la carrera per resoldre les tasques. Obrí l’armari on arxivava tots els apunts i el món li caigué a l’aleta caudal. Era impossible. Mai ho podria fer. On trobaria allò que necessitava per la feina dins els milers i milers de folis escrits durant la carrera? Desesperat, va sortir al carrer. Intentà córrer, però s’adona que no podia. Era un peix.

"...aquest ha de ser l'objectiu primordial: afavorir el coneixement cultural, no esdevenir un catàleg memorístic. [...] Reflexionar i aplicar versus memoritzar crèdulament. Aquesta és la lectura que fa el cervell i que imprimeix caràcter a les persones." 

David Bueno, professor, investigador i divulgador científic.