"Projecta allò
difícil, partint d’on encara és fàcil. Realitza allò gran, partint d’on encara és
petit. Tot allò difícil comença sempre fàcil. Tot allò gran comença sempre
petit." Lao Tse, pensador xinès.
Els
cicles
La nostra vida, de vegades, sembla un bucle. No és estrany,
però, ja que vivim a un planeta que cada tres-cents seixanta dies, sis hores,
nou minuts i nou amb setanta-sis segons, passa pel mateix punt. Per aquest
motiu, els esdeveniments es repeteixen marcats pel pas del temps. Hi ha fets,
que malgrat tenir aquesta freqüència temporal marcada, només ens succeeixen
determinades vegades en la vida. Un d’ells és del que anem a parlar i depèn de
la quantitat de prole que duguem a aquest planeta cíclic que dona voltes al sol
i massa sovint ens mareja.
Per aquesta època de l’any, un abundant grup de
progenitors passa per l’experiència d’elegir centre escolar pels seus infants. És
habitual que aquest procés d’escolarització dugui aparellat problemes,
problemes que es repeteixen any rere any però que sembla que no tinguin consolidada
la percepció d’importància. Si tenim en compte les estadístiques de naixements,
és una qüestió que ens succeirà una o dues vegades al llarg de la nostra vida, i
sembla que per no tenir continuïtat, aquesta dificultat redueix la seua ponderació.
Quan hom no pot matriculat un fill o filla al
centre que havia elegit, es repeteixen les protestes i les queixes. Hi ha qui clama per la infustícia del sistema de puntuacions. Altres, per una planificació educativa deficitària. Uns pocs, denuncien pràctiques irregulars: famílies que s’empadronen en llocs
on no viuen, persones que treballen en B i per això tenen rendes més baixes,
dictàmens mèdics sospitosos o, fins i tot, als casos més extrems,
falsificacions de documents. Algunes vertaderes. Altres, dutes per una mena de
despit. El cas és que si hi haguessin places suficients en tots els centres,
això no esdevindria així.
Un
problema...puntual?
Cada curs escolar la indignació viatja d’unes famílies
a altres. És una mena de pigota, que saps que has de passar malgrat no sigui
plat de bon gust. Un maldecap cíclic però no individualitzat. Tal vegada per
això, l’assumpte no se soluciona mai del tot.
Aquesta preocupació oportuna de les famílies està més
estesa entre els professionals del sector, ja que en el món educatiu sí que es
viu el problema cada mes de juny. I fa temps que des de diverses entitats es
realitzen estudis i es plasmen propostes per donar solucions a aquest autèntic
trencaclosques. Perquè si una paraula defineix la complexitat del procés és
aquesta. Encara que també podríem emprar sudoku.
Intentarem fer-ho senzill, encara que no ho és. O
justament per això.
Què s’hauria
de fer?
Els ajuntaments han d’estudiar els plans d’ordenació
urbanística amb l’objecte de crear barris heterogenis i evitar així la creació
d’escoles gueto. Han d’analitzar les places escolars disponibles i les necessàries
en cada zona de la ciutat, per evitar desplaçaments que dificultin la vida a les
famílies. I han de preveure la disponibilitat d’espais per la posterior construcció
(a càrrec de l’administració educativa), des de l’antelació, de centres
educatius en aquells llocs on siguin necessaris. Aquesta administració
educativa, per la seua banda, haurà de vetllar per un sol fet: la igualtat
entre els centres.
Per evitar la diferenciació, promourà projectes educatius de
qualitat i atractius que doni un mateix (si més no, similar) prestigi a tots
els centres. Afavorirà una discriminació positiva de recursos per aquells
centres que per diferents motius, congreguin major nombre d’alumnat amb necessitats específiques. I facilitarà un transport escolar que pugui suplir la
falta de places en determinats centres, relacionat amb una dolenta
planificació, fins que es trobi un equilibri. I tots plegats han de tenir una
visió de l’escolarització molt anticipada per evitar que la bombolla ens
rebenti a la cara. Si sabem a tres anys vista allò que ens serà necessari, segurament
tindrem la possibilitat de posar fil a l’agulla sense que el mes de juny ens
atropelli.
Planificació urbanística, planificació de centres
educatius, promoció de projectes de qualitat i discriminació positiva en
recursos. Fàcil. Fàcil? Ja havíem esmentat que ho faríem senzill. La realitat és
que tot això té una extrema dificultat. Si l’ésser humà, però, abandonés una
causa pels entrebancs de la mateixa, mai hauríem endevinat que la terra fa
un gir al voltant del sol en tres-cents seixanta dies, sis hores, nou minuts i
nou amb setanta-sis segons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada