dimarts, 7 de febrer del 2017

EN CADENA

Els sistemes educatius passen, abans d'arribar al gran públic, per dos sedassos: el de l'estadística i el dels titulars.

El mot estadística té el seu origen en el llatí “Statisticus” (relatiu a l'estat) i ha anat passant per diverses etapes fins que va obtenir l'accepció actual gràcies a l'alemany Gottfried Achenwall, que va designar el mot “statistik” com l'anàlisi de dades sobre l'estat. Actualment és la ciència que recull i classifica dades.

El mot titular, derivat de títol, té també el seu origen llatí en “titulus”, que significa inscripció, rètol, títol d'un llibre. Actualment, en l'accepció que ens interessa, es defineix com el títol que encapçala un article o una informació periodística. 


Què ocorre, doncs, quan trobam un titular sobre una estadística? O siga, què ocorre quan, segons l'etimologia, volem encapçalar una notícia sobre un recull de dades? Molt senzill. És com fer un resum d'un resum. Com abreviar unes dades ja abreviades. Gairebé, fem desaparèixer l'arbre de tant que l'hem podat. D'exemples hem podem trobar a grapats: “L'abandonament escola a les Balears, País Valencià i Catalunya, per sobre de la mitjana”, “Balears, líder en abandonament escolar” o “Catalunya té l'índex d'abandonament més alt de la UE”.

Aquesta reducció projecta una imatge negativa del sistema educatiu. És inevitable. De tant de reduir, hem deixat al personatge despullat. I quan hom queda nu, passa fred. Posem el fre, però.

Anem a escalfar un poc la nuesa de dades. Si fem una mica d'anàlisi, ens trobem en una mena de reacció en cadena, on cada element va relacionat amb altres i entre ells estableixen diverses connexions. Un efecte dominó massa complexe com per ser titulat en base a una estadística. I si cal, emprarem més dades. Per aquest anàlisi, hem emprat els valors recollits a l'Anuari de l'Educació 2016 de les Balears. Aquest anàlisi serà coincident en molts aspectes amb el País Valencià i Catalunya, ja que tenim característiques semblants: infrafinançament per part de l'estat, forta dependència del sector turisme, processos migratoris similars i les mateixes llengües cooficials.

Tot començant per les taxes d'idoneïtat (alumnat que mai ha repetit curs), apreciem que als 15 anys, a Espanya, hi ha un 65%, dada que significa que de cada 100 alumnes, 65 estan al curs que els hi correspon segons edat. A les Balears aquesta data baixa fins el 57%. Aquests números, comparats amb països capdavanters en resultats educatius, són molt baixos. Què influeix perquè això succeeixi? Comencem per la mala concepció del procés d'adquisició de la lectoescriptura. De forma general, quan un alumne a 2n curs té dificultats en aquest aspecte, es recomana la seua repetició. Tenim com un gen a l'ADN que ens diu que això és així. Però, ho és realment? No. La neurociència ha demostrat que aquest procés depèn molt de la maduració de certes zones del cervell i no tant del procés d'aprenentatge. Tal vegada per això, a llocs com Finlàndia, no comencen aquest procés fins els 7 anys. Dit això, ja estem deixant pel camí un bon nombre d'alumnes sense una justificació pedagògica. És més, hauríem d'investigar (si és que algú no ho ha fet ja) si bona part dels problemes que tenen els nostres alumnes a nivell de comprensió lectora vénen donats per alguna mena de rebuig propiciat per una mala didàctica, en temps i forma, de la lectoescriptura.

A aquest fet, haurem de sumar aquell alumnat que arriba al nostre sistema educatiu des d'un altre, on els continguts curriculars estan repartits de diferent forma i els matriculem a un curs per la seua edat, malgrat que per ells resulta ser un salt a un curs superior. Això passa sovint quan ens arriben alumnes de sud-amèrica, els escolaritzem al curs que els hi toca per edat, però no tenen les competències d'aquest curs. Solució: els hem de fer repetir per donar-li una coherència a la seua progressió. I l'estadística se'n ressent.

En aquest punt, hem de recordar que a Balears teníem al curs 15-16 un 13,2% d'alumnats estrangers, 5 punts per dalt de la mitjana a Espanya. Aquesta dada no ha de servir per culpabilitzar de part dels nostres mals els moviments migratoris. La diversitat sempre enriqueix. El que sí ha de servir és per planificar políticament quina ajuda necessitaran en diversos àmbits: d'acollida, de suport, d'acompanyament, social i fins i tot, econòmica.

A això li hem d'afegir que moltes de les famílies que arriben als nostres indrets, ho fan per ocupar llocs de feina amb un horari extens i un esforç físic important, fet que implica manca de temps per atendre educativament els fills una vegada estan a casa.

En conclusió, és important que es tingui en compte el nivell amb el que arriba l'alumne. És important un pla d'acollida, sobretot pel que respecta a l'aprenentatge de llengües. És important que l'escolarització es faci amb la premissa principal de no crear guetos per nacionalitats que dificultin, per diferents raons, els processos d'aprenentatge. És important que l'escola sigui el lloc que compensa desigualtats, i no l'espai on aquestes s'agreugen. És important que els ajuntaments tinguin programes d'ajuda educativa a nouvinguts. I és important un sistema de beques que no faci abandonar prematurament els centres educatius per pal·liar dificultats econòmiques familiars.

El tema de les beques ens fa endinsar-nos en el terreny de l'economia familiar. A banda de les retallades dels darrers temps, no hi ha un sistema de beques que pugui ajudar l'economia familiar. Les beques, a Balears, tenen un dolorós número. Mentre a Espanya, al 2014, el 27% d'alumnes rebia una beca, a les nostres illes només un 12% de l'alumnat n'hi percebia. Una osca més en el llistat de desigualtats als que ens veiem immersos els ciutadans d'aquestes illes tan riques, i paradoxalment, tan pobres. Què implica això?Abandonament dels estudis per una feina. La facilitat per trobar una ocupació és un factor que influeix i molt en les taxes d'abandonament escolar. Si tenim en compte la socioeconomia familiar, apreciarem com tota ajuda és ben rebuda dins d'aquelles famílies amb feines de temporada. Un dada: la variabilitat d'atur entre l'hivern i l'estiu entre els menors de 25 anys és de 20 punts percentuals negatius. Un 20% es redueix l'atur de l'hivern a l'estiu! Passam del 51 al 31%. Per tant, milers de joves troben feina de temporada i potser, amb l'arribada de diners a la butxaca, donen el pas definitiu per abandonar els estudis. De fet, la relació treball-estudis es va demostrar clarament quan va esclatar la crisi l'any 08-09. Fixeu-vos: a Balears teníem aquell curs, amb facilitat per tenir feina, un 40% d'abandonament escolar. L'any 2015, aquesta xifra ha davallat al 26% (14 punts menys). Poc té a veure amb canvis del sistema educatiu i sí amb canvis del mercat laboral i la major dificultat de trobar un lloc de treball.




Amb tota seguretat, als darrers temps haureu escoltat fins el cansament una dita d'origen africà: “Per educar un nen és necessària tota la tribu”. Disculpeu que la torni a emprar, però és necessari comprendre que aquesta frase és clau i que no podem quedar-nos en les paraules (“que important és l'educació”) sense passar, amb decisió, als fets (per demostrar que, efectivament, l'educació és molt important). Hem d'interioritzar que sistema educatiu, família, societat, política, economia i molts d'altres factors són una cadena on una forta interconnexió sense cap baula dèbil té la responsabilitat de canviar uns titulars que ressalten una estadística dolenta. Hem començat amb etimologies. Acabarem també amb una. Hermenèutica, que en la seua accepció, provinent del grec, vol dir interpretar, anunciar o aclarir. I que moltes vegades s'empra com antònim d'estadística. Doncs això, practiquem l'hermenèutica front a l'estadística, per poder no només tenir unes dades, sinó també la seua interpretació per entendre d'una vegada per totes que, efectivament, necessitem tota la tribu. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada