dimarts, 29 d’agost del 2017

ANY A

A les sis i mitja del matí del sis de juny de 1944, uns 170.000 soldats, entre els quals hi havia 20.000 paracaigudistes, 20 vehicles i 5.000 avions foren mobilitzats per desembarcar a les platges de Normandia. Era l'inici del final de la 2a Guerra Mundial, el major desembarcament de la història, i és conegut per tothom com el dia D i l'hora H.


Si em permeteu, empraré el símil, tal i com heu pogut llegir al títol de l'article, ja que sens dubte aquest serà el curs que marcarà l'esdevenir de l'educació balear els propers anys: aquest serà l'any A.

Després de dos cursos d'aquesta legislatura, on l'executiu ha combinat mesures d'aplaudir amb unes altres bastant decebedores, arribem al punt de no retorn, al moment que serà decisiu per analitzar l'èxit o fracàs en matèria educativa de l'actual conselleria. Però no només això. La situació és més profunda i complexa.

Una petita visió retrospectiva ens duu a diferents moments que conformen els clarobscurs d'aquesta legislatura. Molt breument: tot començà amb una negociació per tancar la vaga indefinida on el Conseller March pretenia, no sabem per quins set sous, que fos desconvocada pel simple fet que el Govern havia canviat. Aquest procés es tancà amb la signatura de l'Acord March entre la Conselleria i l'STEI i CCOO, sense l'Assemblea de Docents, que considerà insuficient allò que el paper contenia. Això ens va ajudar a entendre a molts, que alguns no havien entès res. No havien entès la reivindicació de canvi de paradigma en el món educatiu realitzada pels fets de l'anterior legislatura. No havien entès la necessitat d'allunyar-nos de l'Efecte Pèndol (llegiu article) que es produeix en cada canvi de govern. I no havien entès que s'havia de donar un protagonisme real i efectiu a la comunitat educativa per sobre de decisions polítiques per donar continuïtat a les resolucions preses.

Així va ser també com es varen treure de la màniga un Decret d'Ensenyament de Llengües del que ens vam assabentar per la premsa i unes quotes per establir el nombre de professorat de suport que rebria cada centre, decidides de forma unilateral i on, de nou, s'establia un criteri numèric absurd per aquesta dotació, lluny dels respecte per la individualitat i les vertaderes necessitats de cada alumne/a.

Aquests tres fets posaven sota sospita una conselleria que malgrat l'inevitable canvi de tarannà, semblava ser que agafés camins vells que molts esperàvem no haver-hi de transitar mai més.

Dins d'aquest primer curs escolar legislatiu, com un oasi apareixia el Pla Quadriennal de Formació del Professorat, aquest sí, realitzat conjuntament per la Conselleria i un gran nombre de docents de les diferents illes en jornades obertes per tothom i amb dinàmiques cooperatives de treball, tot demostrant que no era tan difícil el que es reivindicava.

El 2n curs començà amb una concentració a Eivissa per tots aquesta motius comentats, a més per demanar que s'acabés amb la marginació històrica que viuen les Pitiüses en matèria d'infraestructures i manteniment de centres. Tot seguit, la comunitat educativa iniciava la campanya #mésdemil, exigint que pels pressuposts de l'any actual, la quantitat per educació anés en aquesta direcció: més de mil milions d'euros. Res més lluny de la realitat i una nova decepció.

Felicitació nadalenca de FAPA Mallorca amb la reivindicació #mésdemil
Paral·lelament, s'intentava realitzar una reducció de ràtios a les aules, començant des dels 3 anys, que en massa ocasions no era real per la manca de planificació en infraestructures. Tard, massa tard, aparegué un document molt de temps demanat: el pla de l'IBISEC (Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius). Mai no és tard quan Déu arriba. Un pla que no per benvingut, sembla insuficient per resoldre els problemes d'escolarització que patim a Eivissa i que fa incomplir en un percentatge elevadíssim (i intolerable, pel greuge comparatiu que pateix l'alumnat d'aquesta illa) unes ràtios que el propi govern va signar amb els dos sindicats abans esmentats.

I com a teló de fons dins d'aquest àpat agredolç, el procés que ha dut el document de Pacte Educatiu d'Illes per un Pacte al Parlament, després de passar pel màxim òrgan consultiu en matèria educativa a les Illes, el Consell Escolar de les Illes Balears, on va poder ser analitzat, discutit i votat, i d'on va sortir amb una ampla majoria de més d'un 75% de vots a favor.

Arribats aquest punt, diverses són les circumstàncies que ens fan pensar que aquest serà l'any A. Per part de la Conselleria d'Educació, sabrem si és capaç de gestionar i canalitzar tot l'espectacular moviment de formació i innovació que s'està vivint entre els professionals educatius, que pot suposar un salt de qualitat sense precedents o bé, en cas de fracàs, unes conseqüències que em dóna por imaginar. Per part del Govern, un pressupost decididament valent que doti Educació del que li és necessari. Els miracles existeixen, però tal vegada necessiten d'una ajuda. De nou, el #mésdemil se'ns antulla més que necessari. Sabem quin és l'estat del finançament per part del Govern central. També sabem, però, quines varen ser les promeses electorals dels partits que governen. Per sobre de tot, però, sabem quines són les necessitats i sabem quina ha de ser l'aposta d'un govern seriós per l'educació. I així esperem que siga. Com dèiem abans, però, la situació és més complexa a nivell polític. L'oposició també teu la seua part de responsabilitat en el que ara ens estem jugant. Per això, per part de l'esfera política, el tràmit parlamentari per dur endavant el document de Pacte Educatiu, que ha de ser clau per deixar aquest efecte pèndol que és tan negatiu per l'assimilació d'unes polítiques continuistes i amb criteris professionals i científics. Un document incomparable arreu del món pel seu origen de base, i que ens dirà ben a les clares quin partit vol que els nostres alumnes tinguin al seu abast un model educatiu del segle XXI i quin només empra l'educació com a arma política i tant li fa els greus problemes que tenim a les nostres illes. Clar i ras.

Dwight D. Eisenhower

L'any A comença l'1 de setembre. Sense ser el darrer curs de la legislatura, serà el clau. No oblidem que el curs 18-19 començarà la cursa electoral i tot el peix estarà venut. Serà transcendent per a molts. Pel Govern. Per l'oposició. Per l'educació. Però per sobre de tot, i és el que ens ha d'importar, pel futur dels nostres fills i filles i per tant, pel futur del nostre poble. Pot marcar un punt d'inflexió en positiu o pot desesperar tot un corrent que mai abans s'havia vist. Anys després del dia D i l'hora H, el Comandant Eisenhower, creador intel·lectual del mateix, va expressar que “Aquest món armat no sols gasta els diners. Està gastant les esperances dels infants”. Això va dir un militar. Esperem que d'aquí uns anys no haguem de dir el mateix, aplicat a l'educació, de l'any A. El futur està en joc. L'any A està en marxa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada