El senyor A va anar al metge. Visita rutinària. Com que feia tres anys que no s'havia fet una analítica, la doctora li va emplenar un formulari perquè se'n fes una. En passar per recepció per agafar la corresponent cita, li donaren un pot de plàstic per recollir també una mostra d'orina. Dies després de la punxada, tornà al centre de salut per recollir els resultats. La doctora va treure de la impressora uns papers que, concentradament, estudià. Després d'un minut de silenci, aixecà la vista, girà els papers de l'analítica per enfrontar-los als ulls del pacient i va assenyalar-li uns nombres que estaven acompanyats d'un asterisc. Li va explicar que aquesta numeració indicava que tenia un problema als ronyons. Acte seguit, li relatà quin era el tractament a seguir: canvi d'alimentació, prendre uns medicaments i una petita operació sense importància. Una vegada la doctora havia tranquil·litzat el senyor A, amb un petit somriure a la cara, li va comentar que, casualment, al pacient anterior li havien descobert el mateix problema. Acabà la consulta dient-li quins aliments havia d'eliminar de la seua dieta, avisant-lo que els medicaments que havia de prendre eren molt cars i que l'operació tardaria uns mesos perquè hi havia llista d'espera.
Tres anys després, el senyor A va tornar a la consulta de la metge per fer una revisió. Havia estat un bon pacient. Només conèixer la malaltia, canvià l'alimentació, prengué els medicaments i s'operà, amb retard, però amb èxit. Ara feia una vida totalment normal. Assegut a la sala d'espera, hi havia un senyor a la cadira del costat. Aquest inicià una conversa que el senyor A ni esperava ni volia. Començà parlant-li de coses trivials i acaba per relatar-li, malgrat el seu desinterès, la malaltia que li feia estar a la sala d'espera de la doctora. Així com li va anar explicant, A es va adonar que aquest era l'home al que es va referir la galena quan, en recollir els resultats de l'analítica tres anys enrere, es va somriure per la casualitat que suposava que dos pacients de forma consecutiva tinguessin la mateixa infermetat. El senyor A li va demanar pel seu estat de salut actual i un calfred li va recórrer el cos. L'home li relatà que li havien estripat un dels ronyons i esperava un trasplantament de l'altre. Amb els ulls com a plats, A escoltà la història d'aquell senyor. Una història on els horaris de feina i una cultura diferent havien impedit dur la dieta recomanada per la doctora. Una història on els minsos ingressos havien impedit la presa dels medicaments necessaris. Una història on l'excessiva espera per ser operat sense haver implementat les mesures anteriorment mencionades, va fer que l'estat dels seus ronyons empitjorés i el conduís fins la situació actual.
La manca de temps, una cultura diferent, la falta de recursos econòmics i una gestió insatisfactòria dels serveis públics van dur al senyor B a una situació molt delicada i totalment diferent de la del senyor A, malgrat que tenien la mateixa malaltia.
Encara que la història pugui semblar exagerada, a les nostres aules tenim milers de senyors i senyores B que a mesura que els temps passa es veuen cada vegada més perjudicats per motius que poc tenen a veure amb les seues capacitats.
Els nens i nenes B són aquells 6 de cada 10 del total de repetidors als 15 anys i que provenen de famílies amb baixos recursos socioeconòmics, segons l'informe PISA. És més, amb el mateix nivell de competències, trobem que l'alumnat d'aquestes famílies repeteix 4 vegades més que els de diferent nivell de renda.
Els nens i nenes B son aquells que obtenen 35 punts menys de mitjana quan comparem els resultats de l'alumnat immigrant amb el del no immigrant.(1)
Els nens i nenes B són aquells que quan els demanem pel nombre de llibres que tenen a casa, responen que entre 0 i 10, i que obtenen una mitjana de 100 punts menys que els fills de famílies que tenen més de 500 llibre a la llar. (2).
Els nenes i nenes B són aquells d'origen estranger que aproven un 11% de mitjana menys que el no estrangers a 1r d'ESO, un 13% a 2n d'ESO, un 17% a 3r ESO i un 12% a 4t d'ESO, per acabar obtenint un 17% menys el títol de batxillerat. (3)
Els nenes i nenes B són aquells immigrants que l'any 2014 van abandonar prematurament els estudis en un percentatge del 41%, per només un 19% de l'alumnat nascut aquí.
Aquestes dades, a les que podríem afegir algunes més, indiquen que les diferències socials marquen en excés les possibilitats dels estudiants. I els centres educatius no acompleixen un dels seus objectius claus i deixa pel camí a un bon nombre de persones: no aconsegueixen que les desigualtats socials s'equilibrin.
Diferents estudis indiquen possibles solucions per abordar aquestes dinàmiques. Una escolarització que no estableixi guetos i proporcioni centres amb alumnat divers, una distribució de recursos equitativa i no igualitària (proporcionar-ne més als centres amb més dificultats), cercar l'estabilitat del professorat en aquests centres, millora dels serveis d'ajuda a la comunitat, canviar les relacions amb les famílies o comprendre les situacions familiars pròpies per part dels docents, i que aquests millorin les expectatives que tenen cap a certs infants.
Tot això perquè deixi d'haver nens A i nens B. Perquè, com diu Escudero i ho completa Aina Tarabini “una privació indeguda dels continguts, experiències i aprenentatges als quals totes les persones tenen dret” és una “privació d'un bé tan essencial com és l'educació”.
Bibliografia.
Tarabini, Aina (2017). “L'escola no és per tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar”. Informes breus n. 65. Fundació Bofill.
Escudero, J.M. (2012). “Viejas y nuevas dinámicas de exclusión educativa”. Cuadernos de Pedagogia. 371.
(1 i 2) INEE (2016) Informe PISA 2015. MECD.
(3) IAQSE (2017) Indicadors de resultats acadèmics de les IB (curs 15-16).
