Abstracció de mar.
Kimtxi. Amanida de porotos. Furniyya de garroves. Són, entre moltes
altres, algunes de les receptes que segons els experts podrem menjar
en el futur. La realitat, però, és que jo no veig, ara per ara,
aquests plats a les cuines de qualsevol casa, substituint les
llenties, els macarrons bolonyesa o la paella.
I així és com un se
sent cada vegada que llegeix algun article sobre el futur de
l'educació i quines seran les seues claus. No veig que a la cuina
nostra de cada dia, l'escola, aquestes receptes tinguin una presència
tan immediata com els experts diuen. És més, em produeix una
sensació d'angoixa, De notar que, tal vegada, un tren se'ns està
escapant. I que aquest tren perdut, tal vegada també, ens enllaçava
amb un vol per realitzar un viatge fantàstic que ja no farem.
 |
| Escola de Suècia (Vittra Telefonplan) |
Entre tots els reptes
d'aquest futur hi ha un que ja està aquí: els espais. I mentre a
Finlàndia (sí, de nou apareix Finlàndia) els canvis a nivell
metodològic amb la desaparició de les assignatures implicarà un
canvi en l'arquitectura dels centres, aquí sembla que, exceptuant
casos excepcionals, ens resignem amb detalls més superflus. Les
modificacions van encaminades a conformar espais més oberts, més
flexibles, compartits, acollidors, agradables, atractius i amples.
Les noves superfícies empraran els recursos naturals per satisfer
les seues necessitats, comptaran amb mobiliari ergonòmic i seran
tecnològicament moderns. I per què aquest aspecte em preocupa més
que qualsevol altre? Senzillament, per l'economia.
Les metodologies
d'aprenentatge es poden implementar als centres mitjançant la
formació del professorat. Una formació que, tant si és inicial com
permanent, té pressupost assumible. Els nous currículums poden ser
redactats de forma molt eficient amb una escassa aportació
econòmica. Podem augmentar el nombre de professorat als centres
educatius de forma progressiva, amb la qual cosa la inversió és
factible pels governs. Fins i tot, les novetats tecnològiques,
malgrat el seu cost elevat, encara arriben a ser assequibles amb
diferents opcions. Remodelar les escoles i instituts, però, ja són
figues d'un altre paner. Els pressuposts per realitzar obres serien
enormes, a banda de la dificultat d'encetar una remodelació de
llarga durada tenint en compte que als centres s'han de seguir fent
classe.
No oblidem que, a hores
d'ara i per aquestes terres, encara estem parlant de la dificultat de
trobar aules per donar cabuda a tots els estudiants. Que encara no
hem solucionat les difícils condicions de temperatura quan arriba la
calor. Que els problemes tecnològics derivats de la instal·lació
de pissarres digitals o de connectivitat són una realitat
malhumorada. Que el nostre mobiliari segueix sent un
destrossaesquenes, antiquat,
vell i en molts casos, insuficient.
 |
| Ørestad College, Dinamarca |
Això
en quan els centres ja edificats. El tren, però, es pot escapar fins
i tot per a aquells centres de nova construcció. I és que ens podem
trobar que escoles i instituts encara no edificats (fins i tot, no
planejats) ja estiguin desfasat abans de posar la famosa primera
pedra. Tal vegada ens hauríem de plantejar la realització d'una
reflexió de cap on va l'educació abans de repetir models
arquitectònics que aviat seran història en altres països. Per això
és indispensable la creació d'equips interdisciplinars de feina on
no només els arquitectes tinguin paraula, sinó on docents,
pedagogs, experts en energies renovables i d'altres sectors que de
ben segur estareu pensant, tinguin capacitat de vot. Tot plegat,
servirà per fer un salt qualitatiu en aquestes construccions i un
estalvi econòmic que anirà amortitzant el preu inicial al llarg
dels anys. Sinó, presenciarem com escoles totalment noves envelliran
en temps rècord i es veuran afectades per obres de remodelació
exemplificant el sentit negatiu de la dita “fer i desfer, feina del
matalasser”.
Per
tant, no hauríem de deixar passar aquest tren. Un tren que
possiblement arribi a destí d'aquí uns quants anys, però que està
realitzant la seua sortida en aquests moments. Si hem de cuinar a
casa nostra plats que s'adeqüin als nous temps en un futur molt
proper, ja podem començar a invertir en un “roner”, en practicar
amb algues “kombu” o en cuinar amb gelatina neutra de pectina de
poma. Perquè de ben segur que per cuinar l'abstracció de mar no ens
serviran l'olla, les llenties i el cullerot.
