FA CALOR

Fa calor. Fa calor i les nostres aules es fonen, amb els infants i joves del demà a dintre. Fa calor i els ventalls són incapaços d'apaivagar l'onada d'indignació que les paraules d'alguns polítics bocamolls provoquen arreu del territori. 

Fa calor i la situació a les aules és el clar indicador de la importància que té l'educació a un estat ridícul que confon quines són les seues prioritats. No només és una anècdota provocada per una situació climàtica aïllada. És la mostra de com s'aprofitaven a Madrid i València la construcció d'escoles per fer negoci amb els diners de tothom. De com tota mena de polítics fan i desfan al llarg dels anys sense comptar amb els que després han de ser usuaris de serveis tan bàsics. No trobareu cap dels seus despatxos sense aire condicionat. I que consti que crec que no és aquesta la solució: seria més despesa energètica que per desgràcia, acabarà contaminat un planeta on un estat com l'espanyol fa el ridícul per ser un dels que més hores solars té, un dels que menys les aprofita i l'únic que ha penalitzat els seus habitants amb un impost al sol.

Fa calor i mentrestant, el Banc d'Espanya anuncia que del rescat bancari que vam pagar entre els contribuents fa uns anys, seixanta mil milions mai es retornaran. Ho anotaré amb nombres, que potser ens quedi més clar: 60.613.000.000 d'euros. Ho diré amb pessetes, per als qui com jo ja tenim una edat: 10.061.758.000.000 de pessetes, o siga, 10 bilions de peles. 

Sabeu quants de pressuposts oficials de les Illes Balears es podrien dur a terme amb aquesta quantitat? Tretze. Sabeu quants pressuposts de la Conselleria d'Educació hi caben? Gairebé 69. Amb el que vostè i jo hem pagat per salvar una mala gestió d'unes empreses privades, podríem construir 1426 escoles de doble línia, per descomptat, amb aire condicionat. Com la que volen fer a Sant Josep. La varen començar a pressupostar al 2012 i ara ens diuen que l'acabaran al 2020. Dir que és vergonyós es quedar-se molt curt.

Fa calor. Fa calor i mentre els nostre alumnat intenta enraonar dins d'una aula amb 33ºC, l'illa d'Eivissa s'omple de turistes disposats a gastar cada vegada més. Si algun d'aquest alumnes treu el cap per la finestra per endevinar un poc de brisa que assequi la seua suor, podrà veure ancorat a una milla de la costa el iot a vela més gran i més car del món (400 milions d'€). L'economia pitiüsa té una previsió de creixement del 4,3 %, els records de visitants, de vols, de creuers i un llar etcètera, se supera cada any. Els diners entren a cabassos als nostres negocis i el nostre alumne veu com la brisa que ha anat a cercar a la finestra es transforma en indignació quan, cansat de veure el iot, torna la vista més a prop i veu les aules prefabricades al pati del seu col·legi, les finestres de fusta podrida que algun dia li poden caure al cap o les humitats que estan desfent una part del sostre. 

Fa calor i uns corcs rosseguen el nostre patrimoni, deixant-lo tocat per sempre, sota l'excusa del progrés. Del progrés per les seues butxaques. Uns corcs en forma d'empresaris sense escrúpols, que tant els hi dóna acabar amb el cos que parasiten, sense adonar-se'n que sense hostatge no tindran vida a un demà massa proper. Uns corcs que només que demanen més infraestructures per poder satisfer la seua ànsia de sang, com vampires a una disbauxa que creuen il·limitada quan la realitat és que ja no resta ni una gota de sang.

Fa calor i mentre els corcs s'ho empassen tot, hi ha polítics que justifiquen amb paraules buides i estúpides aquest festí de disbarats. Protegeixen els vampirs. I tu, cansat de la teua innocència penses: “Serà que alguna cosa també xuclaran. Serà que comparteixen disbauxa”. I són les associacions socials i cíviques les que lluiten per unes molles de pa de dignitat i veritat, mentre el banquet de luxe està servit a l'habitació del costat i els comensals, actors i actrius de la gran mentida, seuen a taula i es riuen amb la boca plena.

Fa calor. I més que farà. Fins que un dia començaran a foner-se els cervells. I en aquest moment serà quan les neurones es reestructuraran, les connexions es refaran i tot cobrarà sentit. I la potada que li pegarem a la taula remourà tots els plats i gots. Perquè sense els maons de sota no hi hauria piràmides. Perquè no podríem veure la punta de l'iceberg sense que existís la seua part submergida. Perquè hi haurà un dia que de tanta calor, alguns passaran molt de fred.