FRACÀS SOCIAL

Quan es parla de fracàs escolar, es produeix una associació mental (que en una primera impressió semblaria lògica) que no és una altra que associar aquest fracàs a un fet exclusivament educatiu, i on els professionals de l'educació som els culpables de l'esmentat fracàs. Sense voler defugir les nostres responsabilitats, que en tenim i estan ben identificades per diversos estudis fonamentats, hauríem de trencar aquesta associació de fracàs escolar com a sinònim de fracàs educatiu per a començar a lligar el fracàs escolar a una falla de tota la societat. Si ens referim a un dels aspectes del fracàs escolar, com és l'abandonament escolar prematur (AEP), hi queda suficientment clar. De fet,la Comissió Europea destaca a la seua comunicació “Abordar l'abandonament escolar prematur: una contribució clau a l'Agenda Europa 2020”, que no hi ha una sola solució per a aquest problema. Ans el contrari, s'entrellacen aspectes que estan relacionats amb polítiques educatives i de joventut, així com amb polítiques socials. Afegim la conclusió de Puig (2015), quan diu que l’AEP no és només un fenomen escolar, sinó que s’ha de considerar en un marc més ampli que englobaria, a més del sistema educatiu, el sistema productiu i la regulació de les relacions laborals, i que aquests dos elements tindrien una incidència determinant”. (1)

Performance Management Company

El fracàs social que suposa el fracàs escolar té, a més, unes conseqüències molt greus que afecten a la pròpia societat. Les dades indiquen que la taxa d'atur entre els joves afecta de forma predominant a aquells que tenen un nivell educatiu baix. I entre aquests, s'ha posat de manifest que “l'abandonament entre els joves migrats és molt més elevat que entre els joves no migrats” (2). Això implica que la funció integradora i de cohesió social de l'escola no s'està duent a terme. 

Per intentar trobar un camí que ajudi a millorar la situació actual, ens fixarem en la situació d'Euskadi. Allí han passat d'un 27% d'AEP l'any 1992 a un 9,7% de l'any 2015. Aquesta dada, per exemple, és tres vegades menys que la que registrem a les Balears. Per què aquesta diferència? Segons Francisco Luna (3), els següent aspectes serien claus:

• “Hay una conciencia de que el mercado laboral vasco es exigente y que, por lo tanto, es importante tener una buena formación. Las altas tasas de escolarización en las etapas no obligatorias y el bajo abandono escolar así lo indican.
• La educación en el País Vasco es un tema de debate y de preocupación social, y creo que la intensidad de este debate e interés es mayor que en otros sitios.
• Mantenimiento desde hace años de una política educativa consensuada y continuista a favor de una escuela inclusiva, de decisiones tomadas en un momento y mantenidas y reforzadas en el tiempo.
• El hecho de que la sociedad vasca haya asumido y apoyado la naturaleza de los profundos cambios que se han ido produciendo en su sistema educativo”.

Ho podríem resumir amb consciència social, consciència de la relació entre millor formació i millor accés al mercat laboral, consciència de polítiques continuistes i consciència de confiança en les decisions de política educativa.

M'agradaria incidir primerament en les dues darreres qüestions. Si no som conscients de la necessitat d'una estabilitat en les decisions de polítiques educatives basades en criteris científics i pedagògics, confeccionades des del món professional, no aconseguirem canvis que faciliten una millora del sistema educatiu. És més, la societat hauria de demandar (i, perquè no, penalitzar electoralment) responsabilitats a aquells partits que facin de l'educació una arma electoralista plena d'ocurrències i de mesures allunyades d'evidències i estudis de prestigi.

Quant al factor laboral, l'estructura diferent segons regions no hauria de fer pensar que això incideixi a l'hora de donar importància a la formació. En el nostre cas, on predomina el sector serveis i la construcció, podem fer nostra aquesta afirmació: “Gran part dels estudis analitzats coincideixen que l’AEP no és només un fenomen escolar sinó que s’ha de considerar en un marc més ampli que englobaria, a més del sistema educatiu, el sistema productiu i la regulació de les relacions laborals, i que si volem reduir les taxes d’abandonament escolar, a més d’incorporar les mesures adients en el sistema educatiu, cal actuar sobre el mercat laboral” (4). Per tant, caldria, des de les administracions públiques, desenvolupar una Formació Professional de prestigi que serveixi per donar alternatives als estudiants, i a posteriori, poder requerir aquesta titulació per poder accedir a determinades professions. I relacionat amb això, no estaria de més implementar polítiques de segona oportunitat. La bona i necessària tasca de les Escoles d'Adults s'ha de completar amb més recursos, una reducció de l'estigmatització d'aquesta via, i una necessària flexibilitat dels itineraris educatius, que permetin el retorn escolar. 

En definitiva, si volem encarar aquest problema, ho haurem de fer des d'una perspectiva múltiple, on els factors laborals i socials tenen tanta importància com els purament educatius. Les conseqüències poden ser terribles. Després de la realització de diverses investigacions i de l'anàlisi de molts d'estudis, la conclusió a la que arriba Aina Tarabini (2015) és que “L'abandonament escolar no sols dificulta la integració sociolaboral d'aquells que ho pateixen, sinó que al mateix temps disminueix la productivitat i la competitivitat nacional, minva els nivell d'equitat i posa en risc els nivells de cohesió social”. Molt en joc per no fer-hi una aposta rigorosa i completa.

(1)- Puig, M. (2015). “Abandonament escolar prematur: més pull que push”. Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015, pàgines 325-372.

(2)- Castejon, A.; Curran, M.: Montes, A. I Tarabini A. (2017) “Claus per un abordatge integral de l’abandonament escolar prematur a Catalunya” dins l'informe “Un problema no resolt: com abordar l'abandonament escolar prematur? Fundació Bofill.

(3)- Luna F. (2017) “Algunas hipótesis sobre el bajo abandono escolar en el País Vasco” dins l'informe “Un problema no resolt: com abordar l'abandonament escolar prematur? Fundació Bofill.

(4)- Bauzà A.; Moyà P.; Pérez J.M. (2018).”L’abandonament escolar prematur a les Illes Balears”. IAQSE. Conselleria d'Educació i Universitat de les Illes Balears.