CAUEN LES FULLES

Cauen les fulles. Van prenent el característic color rogenc i més tard el castany. O es tornen brunenques, fins i tot arriben al groc. Pocs dies més tard es desprenen de les rames i aterren amb suavitat al sòl. El paisatge muta i els espais prenen un to de recolliment, completat amb el canvi d'hora que ens durà cap a la foscor de franges més septentrionals. Els infants aprofitaran la fullaraca per donar-li cops de peus i llançar-la a les seues amistats amb ànims divertits.

Foto de Gracielalinda

Cauen les fulles i ho fan perquè ja no són útils per l'arbre. En baixar les temperatures i haver-hi menys hores de llum, amb una menor radiació solar, les fulles no realitzaran amb plenitud la seua funció fotosintètica. Amb la seua caiguda, els arbres podran estalviar energia. Els costaria més mantenir les fulles que perdre-les.

A vegades el cervell fa analogies que són difícils d'explicar. Mentre mirava la safata d'entrada del correu electrònic de l'escola on faig feina, apreciava l'enorme quantitat de mails que oferien tot tipus d'activitats, em va venir al cap la imatge típica de la tardor amb la que s'ha encetat aquest escrit. Qui està dins del món educatiu coneix aquesta circumstància. L'oferta és gairebé infinita: obres de teatre, visites a museus, sortides a centres d'interpretació, curses solidàries, tallers mediambientals, activitats de diferents ONGs, concurs de tot tipus, recollida de roba/aliments, tallers amb animals, excursions a granges, contacontes, xerrades de desenvolupament sostenible, promocions esportives, dies internacionals... Com es pot apreciar, totes elles interessants i d'un valor educatiu i humà assegurat.

La qüestió és: hi cap tot a l'escola? La responsabilitat dels professionals de l'educació ha de ser saber triar. Els criteris han de ser clars. Si pedagògicament estem caminant cap a unes metodologies que prioritzen els aprenentatges significatius, contextualitzats i globalitzats, inherentment les activitats presentaran aquestes característiques. Això implica que, per exemple, no hauríem de dur a l'aula una activitat allunyada del que en aquell moment estem desenvolupant com a temàtica dins del procés d'ensenyament i aprenentatge. Sempre hauríem de cercar la relació amb aquell projecte que estem desenrotllant o amb aquell interès que s'estigui tractant. Incloure dins la nostra programació activitats que no lliguin amb el dia a dia de l'aula pot produir una sensació similar a aquella que ens produeixen els llibres de text: llunyania. De la realitat i dels interessos dels infants. I això, de manera inevitable, condueix a una descontextualització i a una falta de significativitat. I a un no aprenentatge. Per tant, l'elecció d'aquestes activitats tindrà el clar criteri de complementar els aprenentatges que s'estiguin fent a l'aula sota els criteris abans esmentats. I malgrat ens sàpiga greu deixar fora activitats que ens semblin interessants, hem de pensar que de ben segur, produiran poc o cap guany en el nostre alumnat.

Seria una mica com “menys és més”. O un buidar per omplir millor. Tot seguint l'analogia a la que ens referíem a l'inici, deixar caure les fulles per fer més eficient el funcionament de l'arbre. Renunciar a activitats per realitzar només aquelles que acreixin l'aprenentatge. Cauen les fulles. L'arbre economitza esforços. En arribar a la primavera, amb forces renovades, treurà els nous rebrots i, si és el cas, les noves flors.