MENTRE L'ESCOLA DORM

Acaba el torn de neteja. Dues persones recullen les seues eines de feina i amb un moviment rutinari i cansat, arrosseguen els peus cap a la sortida. De forma mecànica, apaguen els diferencials dels llums. Foscor. Connecten l'alarma i tanquen la porta. Silenci.

L'escola, aquell lloc de llum, color i vida, restarà apagada durant unes hores. Ja no és el mateix lloc. Esdevé un espai diferent. El contrast entre el dia i la nit és contundent. Les cadires, sorolloses en altres moments, descansen ara sobre les taules. Les pissarres dormen amb restes d'escrits i dibuixos a les seues superfícies. La data del dia que mor, viurà un poc més a dalt del rectangle verdós. Les parets s'escolten entre elles, cercant cruixits i espetecs que rememoren una comunicació secreta i desconeguda. Són receptores de milers de paraules. També d'il·lusions, penes, plors, alegries. I de futur. Les papereres expliquen simbòlicament la seua buidor acabada d'estrenar mentre esperen ser, de nou, el dipòsit de tants de mots provisionals. De tantes proves. Esborranys. Fins i tot de frustracions. Les prestatgeries bullen de somnis contenint tots aquells llibres que vehiculen la imaginació o, tal vegada, l'avorriment, que suposa cavalcar una lectura. La supèrbia d'un llibre de lectura obligatòria que es creu llegida, quan només és incompresa, vol surar per sobre de la resta d'històries. L'espera dels llibres disposats que, com un estel al cel, somien ser descoberts per un astrònom per passar a existir.

Katherine Streeter

Els lligams trencats durant el dia volen reunir-se emparats en la foscor de mirades i en la sequera de respirs. Unes borradures fiten el panorama a la recerca de la goma original, despreses a la força per un esquinçament en esborrar un set que hauria d'haver estat un quatre. Mentrestant, la goma plora amb una companyes dins una capseta la pèrdua de les filles, maleint les errades dels infants, sense adornar-se de la importància de les mateixes. Un llapis petit, sinònim en aquesta categoria d'usat, es desespera perdut darrere d'un armari tot condemnant una vegada sí i una altra també l'involuntari cop de peu que fins allí el va postrar fins no sap quan, enyorant la companyia dels seus iguals. El polsim de guix espera una brisa de vent que no arribarà per apropar-se al guix mare, del que van ser despreses al llarg del matí en qualsevol dels moments d'escriptura a la pissarra.

L'horari penjat al suro ansia l'arribada del matí per tornar a ser el centre d'atenció de les consultes dels infants, almenys, una vegada cada hora. Tanta mirada l'estan convertint en una mica egocèntric. Els tubs dels llums es refreden a poc a poc, davant les queixes de les ombres dels objectes, ignorades per la foscor. La pantalla de l'ordinador, sempre plena de llum de colors, dorm en negre. Només el senyal d'standby de la pròpia pantalla assenyala que l'activitat no ha aturat. Només descansa. Com ho fan els habitants habituals de l'aula. 

Són en aquelles hores quan els infants dormen. Recuperen les energies per començar de bell nou al matí següent. Mentre l'escola dorm, el cervell descansa. I creix. I s'interconnecta. Dormir adequadament millora significativament el pensament creatiu. Es consoliden els aprenentatges. Es refà l'equilibri intern del cos. Es produeix més quantitat de l'hormona del creixement. S'activen els processos de plasticitat neuronal associats a l'aprenentatge i a la memòria. Els infants també tenen encès el llum d'standby: dormen però estan actius.

La memòria temporal de l'hipocamp es buida per dipositar les experiències acumulades al còrtex del cervell i, a continuació, durant la fase REM de la son, es processen totes aquestes vivències. Spitzer (2013) ho fa més poètic amb una preciosa analogia: “es buida una bústia plena de cartes, les cartes són dipositades a una carpeta i a continuació, es processen i es responen les cartes”.

Mentre l'escola dorm, i els objectes inerts cobren vida, els infants segueixen aprenent tot passejant pel seu repòs. Mentre l'escola dorm i sembla submergir-se en un altre món, els infants segueixen creixent tot navegant per la seua vigília. Mentre l'escola dorm.