BOIXATS

La fisonomia d'una llengua va canviant al llarg dels anys. En recordar la meua àvia, em revénen al magí mots que com una silueta dins la densa boira, desapareixen així com ens anem distanciant. De la iaia vaig aprendre paraules que prenen un matís antic i encisador. La seua mort causa, inevitablement, l'empobriment de l'idioma.

Hi havia una que apareixia inseparable d'uns fets i d'una frase. Els fets: un dia assenyalat, especial. La frase: l'oratge mos ha boixat. Sortosament, aquest boixar encara es manté amb un mica de força a diferents llocs com a sinònim de espatllar, impedir o fotre. L'etimologia de la paraula ens diu que boix és una mata muntanyenca (del llatí buxus). Segons Coromines, basant-se en Mossèn Alcover, el significat de boix va derivar en mà de morter, ja que aquest se solia fer de la fusta de la mata en qüestió. I d'aquí deu venir l'accepció que amb el temps va mamprendre el mot, ja que com indica el mateix Coromines, boixar adquireix el significat de realització de l'acte sexual, perquè el boix o mà de morter tenia una accepció bastant generalitzada de membre sexual masculí.

Quan vaig arribar a Eivissa, desconeixia que als infants, en aquest indret del món, se'ls anomenaven boixos. No puc recordar qui m'explicà un dia que el mot provenia del fet de boixar (fer l'acte sexual). “Quan boixes, tens boixos”. Meravellós. En Francesc de Borja Moll defenia aquesta idea, encara que Coromines no compartia l'opinió i pensava que no era un mot antecedent, sinó que provenia del seu significat de la mà de morter en sentit de membre viril, i per això, es deia boixos (ja que aquests tenen boix, o siga, penis). Seria a posteriori quan el substantiu va adquirir la seua forma femenina. Fos com fos, la paraula assumeix la sinonímia amb el verb fotre, no només com a fornicar sinó també com a espatllar un fet.

D'aquesta introducció cal deixar un concepte clar: el mot i la seua trajectòria ha fet que signifiqui una cosa i la contrària. Estar boixat o estar boixant. Estar malament o estar gaudint. Estar fotut o estar fotent. Sembla que se li ha donat una interpretació masclista, àdhuc homòfoba, ja que sembla ser que aquell que introdueix el membre és qui gaudeix, però qui rep la introducció és qui pateix. S'hauria de filosofar al respecte.

Reflexionant sobre això i aquest doble significat, em va venir al cap la situació actual del nostre territori. Mentre batem rècords de turistes amb la conseqüent ingent recaptació directa i indirecta, observem situacions ben allunyades d'aquest suposat èxit turístic i per tant, econòmic.

Els contrastos cada vegada són més sagnants. Com una moneda, les nostres illes tenen dues cares segons siguis visitant o veí. Les conseqüències són nefastes. Valga com exemple el tema dels habitatges. Els preus són inassolibles pels residents, fet que està provocant dificultats per conformar plantilles tan imprescindibles com les d'educació, sanitat o seguretat. Podríem posar més exemples: els preus dels serveis bàsics, dels aliments, la inseguretat a les carreteres, la privatització dels espais públics amb la complicitat dels ajuntaments o el danys irreparables a nivell ecològic en diferent formes i llocs.

Mentre, en vegada de poder reinvertir tot aquest “èxit” a les nostres illes, tenim un problema greu. Només veient la situació educativa hom es pot forma una imatge clara de la magnitud del desastre: manca d'escoles, aules massificades, centres sense el manteniment adequat, falta de professorat, nul·la modernització dels recursos educatius, escasses ajudes per falta de recursos dels serveis externs als centres, etc. I això només a l'àmbit educatiu. El llistat podria ser interminable si l'obrim a diferents àmbits. Si es fixeu en la següent comparativa entre les Balears i Extremadura (Diari Última Hora), ens deixa ben clar que alguna cosa falla. Tenim gairebé el doble de PIB, però ens superen en pressupost autonòmic, en educació i en sanitat.

Comparativa IB-Extremadura (Última Hora)

Per què unes illes que recapten tant tenen aquests serveis tan deficitaris? On va a parar tota la riquesa que produïm?

La resposta a aquestes preguntes és senzilla: som solidaris amb la resta de l'estat espanyol quan nosaltres no tenim els nostres serveis bàsics coberts. O siga, som com una família que no arriba a final de mes però realitza donacions a diferents ONG's. Això es pot apreciar a les Balances Fiscals, que són la diferència entre el que aportem a Espanya i el que Espanya ens retorna. L'any 2005, les primeres dades de balances fiscals, ens deixaven una data que feia por: les IB tenien una relació negativa del 14,2 % sobre el PIB. O siga, només aquell any vam perdre 3701 milions d'euro. Un autèntica aberració.

Balances Fiscals de l'anys 2005 (Ministerio de Hacienda)

El 2012 el percentatge era del -5,08%, un saldo negatiu de 1330 milions d'euros. Si comparem aquesta xifra amb els 882 milions d'euros del pressupost del present anys en educació, ens podem adonar del nivell de maltractament que estem patint. I això succeeix any rere any, en una sagnia que deixa al malalt vora la mort.

Balances Fiscals 2012 (El Punt Avui)

Segons dades del propi Ministerio de Hacienda, cada ciutadà/na balear rebrà enguany de l'Estat 129€. La mitjana a Espanya és de 185€ per habitant. Un lleonès (habitant de Lleó) rebrà 405€, més de tres vegades el que una eivissenca. Una santanderina rebrà 344€, més del doble d'un pollencí.

Inversió de l'Estat per habitant 2016 (El País Cat.- M. Hacienda)

La culpa, però, no la té l'estat. Primerament la tenen uns polítics que no han sabut aconseguir un finançament just per les nostres terres. Presidents, diputats, senadors...que en representació dels ciutadans i ciutadanes de les Illes no han defensat els nostres recursos econòmics durant massa anys.

Els següents culpables els trobem si ens miram al mirall: som nosaltres, els votants. Vista la situació creada, seguim votant als partits que ens han dut fins aquí i que són incapaços de resoldre-la. No ens adonem qui defensarà realment els nostres interessos a Madrid i qui farà política de partit per conservar tan apreciat sou, vida, privilegis i butaca. El camí a seguir l'hem tingut a prop fa poc. Gràcies a un partit canari hem aconseguit apujar el descomptes de residents per viatjar al 75%. A què esperem per seguir l'exemple?

Després ens esquincem les vestidures davant les taxes d'abandonament escolar, de l'estat dels nostres centres educatius, dels resultats de les proves PISA i de tot el que col·loqui les Balears a les darreres posicions de qualsevol classificació. 

Refent la dita en la que començàvem, l'Estat mos ha boixat. De fet, ens boixa i ens seguirà boixant. A les nostres mans està seguir boixats o, ja per fi, ser nosaltres els que boixem i gaudim de la situació.

Molta gent ha obert els ulls. Quan despertaran aquells que encara fan una migdiada que ja dura massa en el temps? Què volem com a regió, comunitat autònoma o país? (i cadascú que esculli el concepte en el que es trobi més a gust). Què volem ser de majors? Volem gaudir o estar fotuts? Volem boixar o seguir sent boixats?