TOT ÉS MENTIDA

«Aquesta és la teua darrera oportunitat. Després, no hi ha tornada enrere. Pren la píndola blava: el conte acaba, despertes al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Pren la píndola vermella: romans al país de les meravelles i et mostraré com de profund arriba el forat del conill». (Morpheus).

Vivim a un gran decorat. Sobrevivim a una gran mentida. El decorat és de cartró pedra. La mentida és variable: pot ser conscient o inconscient. Com a Màtrix, cadascú tria. Pastilla vermella o pastilla blava. El patiment i el dolor de la veritat o la magnífica ignorància de la il·lusió.

La nostra societat és meravellosa. És capaç de sortir en massa al carrer per dir no a les prospeccions de les petrolíferes. Conviu pacíficament en espais reduïts, malgrat la sorra, la calor, la música elevada i la remor de les motos aquàtiques i dels motors de llanxes que arrosseguen bananes. Té la paciència de suportar embussos en totes i cadascuna de les rodones que hi ha al territori. Possibilita meravelles com embotellar aigua d'unes propietats tan meravelloses que cada ampolla de 33 cl pot costar 6€. Sense parlar del xampany de 1500€, que segurament amb un glop se't curaran fins i tot les cèl·lules cancerígenes. Organitza desfilades que són una disbauxa de colors, que ens transporten a somnis de diversió sense límits. Modela cossos perfectes, d'una aparença sana i atractiva. Enginya pantalles espectaculars per competir a veure qui la té més grossa. Delecta els sentits amb restaurants que ens transporten a llocs inaudits per només 1700€ el cobert. Inventa dispositius de memòries extraïbles (pen drive) que acumulen infinita informació dins un espai minúscul. Investiga com extraure l'aigua del nostre mar per poder abastir-nos en les nostres necessitats. I ho aconsegueix! Ordena un lloc que tripliqua la seua població durant uns mesos. Meravellós i fantàstic.

Llàstima que tot siga mentida. Llàstima que molts dels que surten a manifestar-se contra l'extracció de petroli, no siguin capaços ni de reciclar una ampolla de vidre. Que molts d'ells no es preocupin perquè en un espai tan reduït com la nostra illa hi hagi un nombre tan elevat de vehicles, principals consumidors del petroli contra el que protesten. Netejam la consciència amb un adhesiu aferrat al cotxe, no siga cosa que ens hi punxi massa fort. Que molts dels que protesten contra les prospeccions, només ho facin per interessos personals, sense fer una vertadera defensa territorial, que no els faci caure en el parany de «pan para hoy, hambre para mañana». I que defensin, tots ells, més carrils bici i un transport públic decent.

Llàstima que la mentida estiga instal·lada a unes platges on no es pot respirar la vertadera autenticitat del lloc que visites. On tot és fals: la música, el soroll, la venda ambulant de productes aliens, la falta d'espai i la privatització de les platges en mans d'Ajuntaments insensibles que les vénen amb percentatges d'ocupació desproporcionadament exagerats. Tot per la pasta.

Llàstima que siga mentida que ens facin falta mes i millors carreteres per evitar els embussos. El que ens fa falta és deixar de créixer. Deixar de suportar un trànsit desbordat per una acumulació de cotxes que percentualment és inassumible. I molts d'ells amb els adhesius de «No a les prospeccions». I visca els cotxes de luxe que arriben en estiu! Els permet arribar a l'embús deu segons abans que la resta dels mortals.

Llàstima que tot siga mentida. Perquè si una ampolleta d'aigua val 6 €, serà perquè hi ha gent que en compra. Perquè si hi ha xampany a preus de vergonya, és per algú ho paga. I després no som capaços de endreçar els pudorosos carrers amb uns bons servei de neteja. O augmentar el personal dels centres de saluts i hospitals. O ajustar la provisió de policies a les necessitats reals de l'illa. On se'n van els guanys? Per què desapareixen? Si el PIB a les Pitiüses ha pujat un 4,2%, on va a parar tot aquest creixement? Hola estat espanyol?

Llàstima que les desfilades no siguin de promoció de la cultura. Llàstima que els nostres fills i filles puguin veure a aquestes rues, mentre sopes a una pizzeria, postures, gestos, vestuari i objectes inapropiats per ells. Llàstima que es perpetuï la imatge de la dona com a mer objecte, com a mera façana. Llàstima que hi hagi més gent que va al gimnàs pagant, que a una biblioteca, que és pública i gratuïta. Llàstima que la perfecció dels cossos vagi lligada a la buidor de les ments.

La mentida de la pantalla més gran del món, mentre les escoles cauen a trossos. Mentre les escoles no tenen electricitat suficient per instal·lar aires condicionats que permetin poder anar a classe amb unes mínimes condicions. Mentre les escoles pidolen un personal sempre insuficient que fa que els nostres infants, els mateixos que veuen desfilades indecents, els mateixos que somien amb cotxes de luxe i conviuen massa prop de drogues i alcohol en desmesura, no se n'adonen que l'educació que els estam proporcionant és del tercer món (que hi hagi un quart no ens ha de servir de consol).

La mentida d'un restaurant que ens hauria de posar vermells quan apareixen les dades de pobresa i de nens que passen gana. La mentida d'un restaurant que «és un espectacle creat per emocionar els cinc sentits», però que et tanca a un espai sense finestres, sense visitar una casa pagesa a degustar un bon arròs de matances o l'Eivissa interior per poder gaudir amb una amanida pagesa. La mentida d'un dj, el segon que més cobra per punxar en aquesta illa tan pobra, que no és capaç ni de fer les mescles en directe, tot duent les sessions desades amb el pen drive. I l'aigua dessalada que destrossa els nostres electrodomèstics i que ens la cobren al mateix preu que cobren les discoteques les botelles de 33 cl. I que els centenars de milers de visitants que tenim generin tan poc per al poble, consumisquen els nostres recursos i serveis, però que el problema siga un impost d'1 € al dia. Meravellós i fantàstic.

I així tot. Podríem continuar durant hores. Vivim a un gran decorat. Sobrevivim a una gran mentida. El decorat és de cartró pedra. La mentida és variable: pot ser conscient o inconscient. Com a Màtrix, cadascú tria. Pastilla vermella o pastilla blava?