FÀCIL...DIFÍCIL

"Projecta allò difícil, partint d’on encara és fàcil. Realitza allò gran, partint d’on encara és petit. Tot allò difícil comença sempre fàcil. Tot allò gran comença sempre petit." Lao Tse, pensador xinès.

Els cicles

La nostra vida, de vegades, sembla un bucle. No és estrany, però, ja que vivim a un planeta que cada tres-cents seixanta dies, sis hores, nou minuts i nou amb setanta-sis segons, passa pel mateix punt. Per aquest motiu, els esdeveniments es repeteixen marcats pel pas del temps. Hi ha fets, que malgrat tenir aquesta freqüència temporal marcada, només ens succeeixen determinades vegades en la vida. Un d’ells és del que anem a parlar i depèn de la quantitat de prole que duguem a aquest planeta cíclic que dona voltes al sol i massa sovint ens mareja.

Per aquesta època de l’any, un abundant grup de progenitors passa per l’experiència d’elegir centre escolar pels seus infants. És habitual que aquest procés d’escolarització dugui aparellat problemes, problemes que es repeteixen any rere any però que sembla que no tinguin consolidada la percepció d’importància. Si tenim en compte les estadístiques de naixements, és una qüestió que ens succeirà una o dues vegades al llarg de la nostra vida, i sembla que per no tenir continuïtat, aquesta dificultat redueix la seua ponderació.

Quan hom no pot matriculat un fill o filla al centre que havia elegit, es repeteixen les protestes i les queixes. Hi ha qui clama per la infustícia del sistema de puntuacions. Altres, per una planificació educativa deficitària. Uns pocs, denuncien pràctiques irregulars: famílies que s’empadronen en llocs on no viuen, persones que treballen en B i per això tenen rendes més baixes, dictàmens mèdics sospitosos o, fins i tot, als casos més extrems, falsificacions de documents. Algunes vertaderes. Altres, dutes per una mena de despit. El cas és que si hi haguessin places suficients en tots els centres, això no esdevindria així.

Un problema...puntual?

Cada curs escolar la indignació viatja d’unes famílies a altres. És una mena de pigota, que saps que has de passar malgrat no sigui plat de bon gust. Un maldecap cíclic però no individualitzat. Tal vegada per això, l’assumpte no se soluciona mai del tot.

Aquesta preocupació oportuna de les famílies està més estesa entre els professionals del sector, ja que en el món educatiu sí que es viu el problema cada mes de juny. I fa temps que des de diverses entitats es realitzen estudis i es plasmen propostes per donar solucions a aquest autèntic trencaclosques. Perquè si una paraula defineix la complexitat del procés és aquesta. Encara que també podríem emprar sudoku.

Intentarem fer-ho senzill, encara que no ho és. O justament per això.

Què s’hauria de fer?

Els ajuntaments han d’estudiar els plans d’ordenació urbanística amb l’objecte de crear barris heterogenis i evitar així la creació d’escoles gueto. Han d’analitzar les places escolars disponibles i les necessàries en cada zona de la ciutat, per evitar desplaçaments que dificultin la vida a les famílies. I han de preveure la disponibilitat d’espais per la posterior construcció (a càrrec de l’administració educativa), des de l’antelació, de centres educatius en aquells llocs on siguin necessaris. Aquesta administració educativa, per la seua banda, haurà de vetllar per un sol fet: la igualtat entre els centres. 

Per evitar la diferenciació, promourà projectes educatius de qualitat i atractius que doni un mateix (si més no, similar) prestigi a tots els centres. Afavorirà una discriminació positiva de recursos per aquells centres que per diferents motius, congreguin major nombre d’alumnat amb necessitats específiques. I facilitarà un transport escolar que pugui suplir la falta de places en determinats centres, relacionat amb una dolenta planificació, fins que es trobi un equilibri. I tots plegats han de tenir una visió de l’escolarització molt anticipada per evitar que la bombolla ens rebenti a la cara. Si sabem a tres anys vista allò que ens serà necessari, segurament tindrem la possibilitat de posar fil a l’agulla sense que el mes de juny ens atropelli.

Planificació urbanística, planificació de centres educatius, promoció de projectes de qualitat i discriminació positiva en recursos. Fàcil. Fàcil? Ja havíem esmentat que ho faríem senzill. La realitat és que tot això té una extrema dificultat. Si l’ésser humà, però, abandonés una causa pels entrebancs de la mateixa, mai hauríem endevinat que la terra fa un gir al voltant del sol en tres-cents seixanta dies, sis hores, nou minuts i nou amb setanta-sis segons.