"Mire vuestra merced –respondió Sancho– que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento..."
L'advertència de Sancho al seu amo era clara. En aquell camp no hi havia cap gegant amb el que combatre, només uns bon grapat de molins de vent que cap amenaça suposaven.
 |
| Il·lustració de Txatxy |
Fins i tot, algunes famílies amb fills i filles amb diversitat funcional no veien ni tan sols els molins. Caminaven pel terreny i acceptaven que aquell era el passeig que els havia tocat fer. Una mena de sort en la que es conformaven amb les vistes d'aquell paisatge sec i erm. Aquelles famílies desconeixien quins eren els drets dels seus hereus i es resignaven amb el que contemplaven. No coneixien la legislació vigent. Ni les normatives referents a l'educació dels fills. Ni sabien que podien escolaritzar-los en centres ordinaris. I en aules ordinàries. Per ells, no hi havia gegants perquè no hi havia molins.
Un altre grup de famílies, mirava els molins i els veia com molins. Com Sancho, no apreciaven cap amenaça en aquelles construccions que les persones havien creat per la mòlta de diferents elements alimentaris. Acceptaven aquella imatge i no es qüestionaven més enllà del que els seus ulls apreciaven. Sabien els drets que els atorgaven les lleis. I gràcies a aquest coneixement, començaren a caminar cap als molins per fer valer aquests drets. D'aquest grup de famílies, algunes es varen cansar abans d'arribar als molins. Preferiren donar la volta i unir-se al primer grup. Altres, seguiren i es trobaren amb que aquells molins els barraven el pas. Les aspes, amb el seu moviment rotatori perfectament sincronitzat, els impedia seguir avançant pel camí. Després de diversos intents, es cansaren i es van deixar caure a l'ombra d'aquelles construccions, derrotats, tot contemplant l'estranya dansa que executaven. Esgotats, acceptaren el seu destí resignats, perquè ni tan sols havien aconseguit superar uns simples molins de vent.
I unes poques, segurament sumides en la mateixa bogeria que l'hidalgo, van optar per seguir a Don Quixot quan li va dir a Sancho: “ellos son gigantes; y si tienes miedo, quítate de ahí, y ponte en oración en el espacio que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla”. I cap allà que van anar, a l'atac contra aquells gegants que els volien impedir aconseguir els drets que la llei atorgava als seus infants.
Sumits en la bogeria. O no. Perquè no era cap paranoia. Allò que estava davant d'ells en aquells camps eren vertaderament gegants. I Sancho només era un traïdor que s'havia confabulat amb ells per fer creure a les famílies i al propi Quixot que allò era una miratge. I no ho va aconseguir, perquè aquelles famílies sabien la veritat. I la batalla va començar. Una lluita “fiera i desigual”. Sobretot desigual. Injusta. Dura i complicada. Llarga i esgotadora. Contra aquells gegants que a més de ser poderosos, tenien l'aspecte d'uns simples i inofensius molins.
I no penseu que aquest episodi ha finalitzat. La batalla continua. Aquelles famílies segueixen exigint uns drets que els propis gegants han legislat i ara es neguen complir. Ordeixen tot tipus d'estratègies per vèncer aquesta dura contesa, i moltes d'elles no són ni ètiques ni legals. Intenten enganys amagant aquests drets. Atorguen favors que no són més que almoines: monedes fora de mercat per encobrir quines són les seues obligacions. Cerquen treves amb reunions interminables per jugar amb el cansament. Neguen el pas a les provisions i obliguen a què la gana debiliti les famílies i acceptin que realment no hi ha gegants, que tot era una visió, i que en aquell camp només hi ha molins.
I malgrat el cansament, les pors, els enganys, les traves, els obstacles, les mentides i la mancança de recursos, segueixen aquelles famílies a la disputa, no només pels drets dels seus fills i filles i per la inclusió, sinó per aconseguir un món més just i equitatiu. És la lluita més despietada, la lluita contra el mateix sistema, el gegant entre els gegants. I si pareu atenció, encara podreu escoltar les famílies, totes elles quixotesques, cridant ben fort “Non fuyades, cobardes y viles criaturas, que un solo caballero es el que os acomete”.